Ar bajenn-mañ n'eo ket bet adlennet
tl Éuaerér. SAST GuiLLAtf. g3
- hès; chéawen Roué en nean hac en doar, er Pèn hac er Mces-tre souverasn ag en llis, péhani e bersécutès ; ché amen ha juge > ha quênt-pel has Sinean e bassou éiré é zeoume ; hac en dispri-sein e rei-té èl ma hès dispriset é serviteripnKn Duc, scontet dré er honzeu-cé ha hoah mui dré. bresance Jesos-Chrouist, e gouéhas d’en doar hemb guellel larèt guir. Er Sant e gom-mandas dehou seuel ha larèt publiquemant dirac en ol é in-tantioneu. En Duc e sèuas ha dré ur miracle a hraece Doué, é tas, ag un dén cri ha revoltet ma oé a guênt, de vout douce hac aboeissant èl ur hroaidur; gouleu e ras pardon guet Doué ha guet ol er ré en doé scandaliset.
Quel liès gùéh.ma chongé goudé é conzeu sant Bernard, é commancé ouilein hac hirvoudein, én ul larèt: 0 men Douél ne juget quet hou servitour, rac pihuer e eou cavet juste di-rac oh? Quemér E ras a nezé er résolution de gùittat er bed.
Cleuèt e ras conze ag un ermit santel e oé én ur hoêd toste d’er guér a Boitier, hac ean e yas d’er havouet; hum durel e ras doh é dreit eit er pedein d*er secour d’hum salvein. En ermit e ziscoas dehou é telié gobér ur benigen jaugeable doh er yrastet hac en nond>re ag é béhedeu. Ordrénein e ras dehou guerhein é ziüad caèr ha rein en argand d’er beure-rion; douguein ur sai ran guet un habid hoarne ar el lein, ha yune er reste ag é vuhé. Er pénitand santel e hroas quen-téh ol er péh e oé ordrénet dehou; hac, èl ma cavé hoah rai zistér er benigen-cé, ean hum arrias hoah dré en hantér guet ur rangen. Gusquet ér faeqon-zé, ean e bartias eit monnet de gavouet en Tad Santel er Pab. Hum durel e ras d’fen doar doh é dreid én ur houlen guet-ou humblemant en ab-solven ag é grimeu. Er Pab, é huélet é benigen vras, en abondance ag é zareu hac er voyage hir en doé groeit eit donnet d’er havouet, e sùuas en eacommunication édan pè-hani é oé beta pezé. . ,
• Er Sant hum dennas goudé quement-cé én un ty peur ha distro, é péhani.é chommas nùu vlai én ur vihuein diar bara ha deur, hac èn ur zouguein dé ha noz é habid hoarne , pé-hani ehroé dehou souifrein ur boèn estrange; é zareu ne ar-sùuènt a ridêc , hac é peb momand é scoè ar é galon, én ur zisclaerâein publiquemant é béhedeu. Arlerh en nèu vlai-cé, ean e hroas é zemeurance én ur hoéd bras, é péhani é vihuas reyè er règle en doé goarnet en ermitèd santei én deserh. g4 Sakt
