Pajenn:Le Crom - Buhé er Sænt, 1839.djvu/55

Eus Wikimammenn
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Ar bajenn-mañ n'eo ket bet adlennet


- 47 gücktér. — aktoéïv, An.*n. 57 libcrtin. Antoén e ziscoé a vihannic cn tlispositioneu cïccllant en rloé laquéit Doné cné inean : can e gùié en lampéiunce : fulel e oé d'ussistein én officeu ag en ilisT ha tle sentein rfoh é dud. Arlerh er marhtie a nehai» Antoén, péiiani endoé nezénrtlro ueguônd vlai, e gleuas teinc én ilis er honzeu-men ag en avicl. c laraslmr Salvér d’un dén yotiancf| pinhuicq : « Mar falle (Toh buutparfcct, yufrhet, gùerfiet » ol er prh e huès; reit en argand d’er icuremw, ha hui hou pou un Irésot < én nean. * Er Sant e gneméras er honzeu-zé aveit-ou, hag a pe oé arrihue ér guér, ean e hùerlias ol é zanné ïiag e zistribuas er bris d*er beurerion, hemb goarné nilra guet-ou. Goudéen dout torret èl-cé en ol liameti e elld en derhêl ér Led, An-toén e hutn dentias én un deserh, é péliani é parlagc ol é amzér éli e el labour, er bcden hag el lectur. Pe gleué con/.e ag un hermit benac, guet er gred en doê, can c yé ^nentéh d'er havouet aveit profitein ag é instructioneu hag ag é cxamplen. Gobér e rc é bossiblc eit pratiqnein er pch e bratiquc er rc sanlelan, ha chetu perac é tas è bcrre amzér de vout ur scùir parfaet ag en ol vertuyeu. Er goal-sperèd, jalousé liùélet er proftt bras e ré ér vuhc spirituel, e lioarias ol é anleu aveit el laquat de gùittat é solilud, ha d’hum zioustein doh er stad-zé. Degasse e ras èhonge dehou ag er madeu, ag er pligeadurieu, de pérc en doé renonciet, ha represantein e ras dchou en dangérieu, de béré é oé cxposetén dcserh : cn tourmanlein e ras noz hadd dré chongeu horrible incmbd’er burtacL; rntes er sant e feahas en o! tantationeu-zé dré yuneu, dré en humilité hag er beden: aveil hum grihual inemb d‘un anemis quen dangcrus, canegresquasé benigenneu. I)iar-nezé, ñezaibré mui meit ur hùéli en dé, arleli cuh-heaul, hag ol é viliuancc egonsistc é bara ha dctir guciun nebedicq halein : liés écliomé deu zé ha memb puar hcnib que-mér nitra; tremeine e rc casi olen ngz é pedeïn ; hag èit gulé n’cn doé meit ur cilice, ur planquen pc cn doar calet. É husquemant e gonsislé cn ur vantel groeit a grohen devôd, én ur grouiz hag cn ur habuchon. Aveil avancc muyoli-muiér baiftection, Antoéneyasde vihueincn ur bé, é péhani unanagé amiède gassé maf-a-huéh bara dehou, Doué, eit aproein patianlait ha iidcliié c servitour, e berineltas hoali ma véhé bet tanleténou quer goah èl biscoah, En diaui e assscas de guctaner scon-teïn dre un trous horrible ; ean er gôai-drellas anfin qucmènt un dé, ina choinas liantci -vai hue ar èn tache. En ami charitable, péhani é gassc bara dehou, er liavas ér stad-zé, heinbneoc apparancc a vuhéén-ou, hagen dotiguas ar é ziscoai d’en ilis. En ol e gredé è oé marhue; mses ardro cretnoz, é santimant e zas dehou, hag Antoên, én ur ziguéor é zeulegad, c remerquas é ami, pèhani e veillé clal-d*ou, hag er pcdein c ras d'er hasse a retorne, ha hemb sannein gricq, dc zemeurance. Doué ne ber-mettas quet d'er goal-sperèd en attaqueïn goudévéli èn c gorv; hag 6 honlieu e oé bet gùelleit èn ur momand. < Mcñ é pèh-hui enta, nic Salvér ha ñie maeslre, e laras nezè Antoèn? Ferac ne oèh-hui amen ag er hommancemant ag er hombat? Allas! hui hou péhé torchet rnen darcu, ha dousseit me foènieu. * Ur voèh e rescondas dehou : < An-toén, é oen étal-ous; gùclet e mès ha goiñhatteu, lia rac ma hès ro-sistet guet courage doh ha ancmisèd, ma lilmetinou durand er restc ha te vuhc, ha me rei ma vou brudet ha lianhue ar cn doar. * Er Sant, é cleuct er honzeu-zé, carguet a gonsolalion hag a gouragc, e drugai-réquus é Saivèren douter honservct.