dohon, hac er bligeadur a gavoh doh m’en guélet étal oh.
O na stréhet é me halon eit cassat, èl ma faut, me ingratitud ! Naren, ne vehai quet assès a galoneu ol en dut assamble eit cassat, èl ma faut, me féhedeu, hac er malheur e mès bet d’ou homettein.
El ma hon er brassan ingrat zou ar en doar, hou prassan misericord é ehué a oulennan. Hi a reï er péh n’éellan quet gobér, hac a reï d’er glahar a garehen en dout er péh a vanq dehou.
Me garehai ma vehai quer bras men glahar èl er fé memb péhani a ra sclerdér deign, ha péhani a zisq deign en horreur infini a zelian en dout doh er pehet, hac er garanté hemb mesul a zelian em bout dohoh.
Me sant ol en desordre a me homportemant ; ha m’er santehai bihannoh a p’hou pehai bihannoh a vadeleah.
Allas ! na vern péh quen ingrat on bet, ne mès quet éellet chuéhein hou patiantæt. Hui e hoès m’en gorteit guet ur vadeleah n’éellan admirein assès, hac a béhani n’éellein jamæs hou trugairécat assès.
Ér stad miserable é péhani é hon dirac hou teulegat, é petra é éellein-mé espérein meit én hou madeleah memb ! Jesus me Salvér, discoeit, én ur rantein deign hou caranté, bet mèn é éel monnet.
