Croaidur ingrat, te hra hemb méh
D’ha dad brézel cruel :
Ha dad e bar er seah a gouéh
Ar ha bèn criminel.
Ean e souffr hur fauteu brassan,
E huannad ar hur houst :
N’hel quet ancoéhat hun inean
Na pé quer kir e coust ;
É creis hur brassan disordreu,
Ean e glêm hur misér,
Hag un dapen a hun dareu
E zistan é golér.
Èl un tad mat, péhour calet,
Hoah én ha ç’avertis,
Sèl, em’ean, en tan allumet
Eid ous dré me justiç.
Ma n’hellès sellèt hemb creinein
Tan quen épouvantabl,
Chonj ne fautou eid er mouguein
Meit dareu véritabl.
Mar fal d’id disarmein é vréh
Hag arrest é vangeanç,
Dès, hum daul doh é dreid guet méh,
Guet quæ ha confianç.
Ma n’hellès ingalein erhat
Doh ha faut ha hlahar,
Ean e gaigeou eit ha nettat
É hoaid pur guet ha zar.
Pourfit ag é hoaid précius,
En Ilis en accord :
En dé-men zou eid ous eurus,
Dé a visericord :
Hanàu é hra dré vadeleah
Er guetan en avanç :
Pé retorn, pé vangeanç ha seah,
Ne hès quin retiranç.
Er gurun e gorn ar ha bèn,
Ah ! péhour hum aprest,
