de vout fidel dehou bed er fin, emé sant Augustin : goulennamp enta er græce-zé drès er réral. Ne huès quet receuet, rac ne huès quet goulennet, emé sant Jacques, pé ne huès quet goulennet el ma telioh. Er bedèn e zou ur moyant eit hun bout er græceu hemp peré ne rehemp quet hun salvedigueah ; ret é enta pedein.
Doué e ordrèn demp pedein, é ourhemen ar quement-cé e zou sclære ; ret é, e m’ean, perpet pedein hemp scuéhein ; goulennet hac é vou reit teoh. Er uellan hac en excelantan pedèn e oéhemp gober de Zoué e zou er Pater noster ; ur bedèn é deit ag en ean ; rac nen dé quet tud abil na sænt en dès hi groeit ; hun Salver ean-memb en dès hi composet ag er hetan bet en dehuéhan guir. Honnan é er pèn hac er væstrés ag en ol pedenneu, emé sant Augustin. É honneh e zeli bout er pedenneu aral tout, ha tout er pedenneu aral é honneh. Pedèn é pehani nen dès na rai na bihan, é pehani nen dès nitra da lacat, nac a behani nen dès nitra de lemel ; pedèn santel ha quen agréable de Zoué que ne oulèn hanni meit hi ; én hi éma comprenet é ber guirieu ol er peh e zeliamp goulèn guet Doué eit é hloër ha hun salvedigueah.
