Mont d’an endalc’had

Pajenn:Le Crom - Buhé er Sænt, 1839.djvu/696

Eus Wikimammenn
N'eo ket bet adlennet ar bajenn-mañ

f>7S RtfllÉ RR S^NT* mantcir, rnc nm honient no oé luivaledigucnh erhet etré en tonrmanteu e nntitirenl Inig er recompance oinJêhé recem't. Malnttr d*emb, marcoT-Itirnh cottrngo ha marhnm lünsqntiml) <le vontféahet rlré enrlislérran poc-nien e arrihtie pfnet-n-emh ! Ni e ziscoéhé drc-zé è mn foi h-goân htm fc, hajt é ma forh-tiistér liun horamé é <)nevèr Omié. Eii Reflejcion. Ne vertte a héh condition e vér, no verne pehcarciie e oceupcr, ret-è ipiéntoli colle tout Iiag er vuhè memh, eil commeiietn en dïstèrran injusike. Marcel e oécahitoin, hag ean e ellé en <!oui hoah avancemant, p’en déhé trahisset el lézen sanlel a héhani é rè profession. Maes fjohèr e ras er sacrelice ag c gnrgue. ag è vuhe memb, eit liout nr servttour firlel liagur marlir glorius <le Jèsus-Chrouist. Cassian elutc, é denet prononcein ur snntance injuste, nVllc quet parrat a ziscoeïn en horre ur en iloé én é galon : qùittat e ras eliué é gargue, eit ne vclié qnet het lodêc èn injustice, ha receu e rns ehué quônt pêl er gouron a vartir. int rsnfïvrr innrtf nnrinnrinnf ir £lt UETAN DB U\ THEÜOHD A VlS G0CH--UIQUÈL. SANT QUINTIN, MARTIR. Er Sant-men, guenèr!icq ag er guèra Ronte, e oè mab tl*iir senator, hanhuet Zenon. Ur hreclièn devot liag intampius-bras oè eit str§auein rl lèzen a grechèneah. É garanté parhet eit Jéstis-Chrouist e allumns èn é galon un desir herhuidant de hounie ineanneu de Zouè, èn ur vonnet de herdègue en Avicl d’er pohleu difidel. Disclscriein e ras é resolution generus der pah sant Caius, péhani en accourageas ile hèlie en inspi-ralion dïvin-zé hag e ras dehou è vénéiliction. Qiiinlin egùtllas é vro, hag e renoncias <I'en ol esperanceu en doé èr hed, aveit donnel gtiet sant Lucian é hro Galles, péhani én amzér-ïé e oé hoah carguet a ba-yannèd. Uerdègue e rczant assamhle a gornmance; n>£es ind huin zispar-tias pe oent an iliue ér gtiér a Amiens. Lucian e yas de Vauvais, hag e receuas énou er gouron a vartir, goudé en doul convertissei un nombre hras a idolùtrèd. Poué e inspiras d’er Sant-men en desseïn dc chome é Amiens, è pèh lèh en cn doc bet hiHeih de souffrein ha <le gomliatta! eit convertisscin en dudag er vro-zé : èl m’en doé quin desir meiuriiohèr glorilieinhanltue satitel en Lutru-Doué, ha dc zistrugein ranteleah en <liaul, Qumiin e be<ié hemh cesse Doué drè hedenneti grédtis de scùiJlein é hrteceu hag é vènèdiction aré laljourieu ha de laquat de hrofiltein cn ha<le divin è calonneu er ré e instrugé. Tremeine e ré en darne muyan ag en noz cn oraison ha ne cesséaren dè a annoncèin d’er boJ>le er giiirionnèeu a sal-vedigueah. É vuhé santel lia morEefiet e chervigé quer clous è! é instruc-tioneu de douchein calonncu er bavannêd. Douè ehuè e ras dré ïnlôr-cession è servitour fitlel, paud a viracleu eit autorisein en doclrin c !>er-dèguè, ha sotidèn e oè het gùélet nr changemant caêr èr gttér a Amiens hag ar en dro. Ne oé quïn conze <lrè er vro meit ag er buhudeu e re sant Quintin, hig er mèlalioneu e rantè en ol de Zoué, e vmdé partout santelealt en dcu apostoliq-mcn. Ricliovarc, goarnour a vro Galles, tyrand eritel hag tin anemis-bras dcn Ilis, e gleuas laret pcnans Q[iintin e ré mui a gre< hènion dré é her-