Mont d’an endalc’had

Pajenn:Instructioneu santel ar er gurionnéeu principal ag er religion, 1790.djvu/434

Eus Wikimammenn
N'eo ket bet adlennet ar bajenn-mañ
426
Instructioneu Santel

Mæs ne zeliér quet gortoz ma vehér én dangér a varhue eit er receu : rac er-ré er receu guet squênd vat ha guet ur jugemant parfæt, e zou gùel ér stad de hum breparein ha de dènnein mui a brofitt a nehou. Én éffæd tantein Doué vehai én ur certæn fæçon goulèn guet-t’ou dré er Sacremand er yéhæd ag er horv eid un dén e vehai én agoni.

Eit hum breparein d’er receu erhad, réd-è covessad mar eèllér ; ha ma n’eèllér, en dout d’er bihannan ur hæ bras ag é béhedeu guet en dezir ag en absolvèn : réd-è er receu guet Fé, ha guet un isprit a Bedèn, a bénigèn, a gontrition hac a resignation de volanté Doué ; ha rac-ce e larér é ma gùel er receu é cource, eit gortoz beèd en dehuehan requis.

Ur hlan a pe vér doh en nouyein, e zeli joéntein é Bedènneu guet ré en Ilis, ha goulèn pardon guet Doué ag er péhedeu en dès commettét dré é squêndeu naturel, a vusul m’ou frottér guet en Oleàu sacrét. Rac-ce, d’en eulagad, ean e zeli hum humiliein ag é fal seèlleu ha goulèn pardon a nehai. D’en discoharn, ean e zeli goulèn pardon ag er fal implé en dès groeit a nehai eit cheleuèt treu e zisplige de Zoué. D’en diffrèn, ean e zeli hum humiliein en dout quemérét goust en treu e offance Doué. D’er bêg, ean e zeli goulèn pardon ag é fal langage, ag er péhedeu inemp d’en tamperance dré chérvadeu ha friantage. De boul er galon, ean e zeli hum humiliein ag é fal chongeu ha dezirieu.