Mont d’an endalc’had

Gouïl er Rouéèt

Eus Wikimammenn
◄  Circoncision Jesus-Chrouist Gouïl er Rouéèt Purification er Uériès   ►


Gouil er Rouéèt.
Er huehvèt-dé a vis Guênvèr.


EN dé-men e zou hanhuét Gouïl er Rouéèt, rac ma tas d’er memb dé tri-Roué a zoh er sàu-heaul de Vethelem, eid adorein hur Salvér. Aparissein e ras tehai én ou bro ur Stirèn péhani ou honduyas bet-ha Jerusalem. Inou er Brincèt ag er Velean e zisclærias tehai é hoai é Bethelem é teliai gannein er Messi, revè er Brofætèt. Ind e yas enta de Vethelem doh er splandér ag er memb Stirèn, hac e gavas inou én ur hreu Jesus guet er Uériès ha S. Jogeb. Ind en adoras hac e offras tehou eur, ançans ha mirrh. Dré en eur ind en hanàuai eit ou Roué ; dré en ançans, ind en hanàuai eit ou Doué, ha dré er mirrh ind en anàuai é hoai dén. Eit ne vezènt quet oueit de zacor contt d’en tyrant Herod ag er péh ou doai gùélét, un Æl ou avertissas de retourn d’ou bro dré un hènd-aral. En Ilis e inour d’el Lid bras-men tri-Mistèr, dré béré en en dès Jesus-Chrouist commancét discoein é hloër d’én dud. 1.° Adoration en tri-Roué, péré-zou bet er-ré guettan Payannèt en dès galhuét d’er Fé ; ha guet péré é homb bet ehue galhuét d’en hanàuedigueah a Zoué. (Leineter Figur X ag en Testamand nehué). 2.° Badiènd hun Salvér dré zeourn S. Yehàn ér riviér a Jourdæn, de dregont-vlæ goude. (Figur XIV ag en Testamand nehué). 3.° É guettan Miracl, a pe changeas deur é gùin én æredeu é Cana. (Figur XVI ag en Testamand nehué).

Eid antréein é santimanteu hur Mam santel en Ilis, ni e zeli trugairicad Doué en dout hur galhuét dré é visericord hemb quin de vout Crechénion a Bayannèt ma hoai hun tud én hur raug ; durand m’en dès dré un éffæd ag é justice abandonnét er Juivèt hac ul lod-vad-aral d’ou dalledigueah. Damb èl en tri-Roué d’adorein Jesus-Chrouist : offramb tehou en eur ag ur garanté pur ha sincèr ; en ançans ag un devotion gredus ha courajus, hac er mirrh ag er mortification a hur goal inclinationeu. Mar hun nès commodité, groamb ur presant-benac d’er beurerion ; ha pedamb Doué de rein sclerdér ha secour d’er-ré-zou é goal stad eit hanèuein ou dalledigueah ha distroein doh-t’ou a uir galon. Dihoallamb a hum abandonnein de certæn divertissemanteu otorisét dré gustumeu er béd. É contrel, cheleuamb boéh hun Doué péhani hun avertiss, avèl en tri-Roué-hont, de retourn d’hur bro (d’en Nean) dré un hènd-aral contrel d’en hani e guemer en dud ag er béd ; me antand un hènd contrel d’en hani ag er péhet, ar béhani é ma en diaul é spial dohemb eit hur holl.

————