Pajenn:Le Crom - Buhé er Sænt, 1839.djvu/796

Eus Wikimammenn
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Ar bajenn-mañ n'eo ket bet adlennet


Merhuel e ras é peah, ér blai 533, oaiiJet a buarzêc vlai ha puar-uéjjuênd. ffieflevloii. Aveii féahein er gosirmandis, é ma pourfittable-bias hum vorlefiein é tieu bihan ha dislér, èl luim loi hein ag ur banuicg, ag un tum e guvtir tFer houste, Sani Sabas ergroas, hag er gueiao vieLoèr-zc er rantas imestre ag ê lul indiaationeu. EU Reflexion. Cùrein gùel chervige Doué eil deviseu en Ampeleur, e zou a dra sur istimein Doué mui aveit en treu crouéet: Ijù liui er groa, hui, pchani eit en distérran occasioii e latistjue a eosté en cxelciceu a zevotion? IIÙ hni er groa, hui, pchani avcit en disLcrran compagnonéah, e chome hemb momret (1’en ofliceu divin d’er sul ha trer gouil? n ii % EN HOÉUVÊD DÈ A VIS EN AVÈNü. SANT INTICOL\S, ESCOB. Sant Kicolas, guenèdicq ag er gucr a Batar, é Lyci, e oé (pien devot hu ijuer parbet, meirib ag en oaida bemb plai. ma oè aclmlret guel en ol. Goarne e ré déja er yune d'er luei lièr lia d’er gùinér, péhani e oé ordrénet nezé drè gourhémen en Uis. Laquett youancq-fiam èr siudï, I\ico!as e zus é berre anuèr de vout abU ha hoah ile voul santéloh. Soin -cius oé é spéciul de béllatdoh er fal gompagnonealieu hag èspècial doh compagnuiieah er merhèd. L vsesire scol, luvissel é hùèieL è upèrtisse hag è zevotion, er presautè d’er scolarion aral avel scùir hng e.\aimple. Ur garanlè tinèr en doè eit en dud maJeurus, Ita goudè mat hue é dad hagévani, er madeu bras ou doè Jausquet guet-ou ne chervigeas na-meit aveit er ranleiu cJiarilaploh. ÈJ m’en doé cleuei conze ag un euiru peurag er guér e oé ar er poènide laustjuein lair merh en doé de gou-duie ur vuhé disordre, di’é n’en doé nitra de rein deliai eil ou dimèein revé ou halilè, er Sanl, liemb nc liouias lianni, e daulas lair yalliad ar-gand drè er lenestre é cambre en tad peur liagalfiigel-cè, pèhani e ga-vasèl-cè er moyand de ziinéeiné dair merli revéou lioudition. Soulagein e rè è spécial er beui erion nichus, ha quenteli èl ma lianahuè é oé misér ha peuranlè èn un tiégueah benac, Nicolas e buurvteé de zobèrieu en dutJ-cè, pérè e ré mil bennoli dehou, lia ne cesseni a bedein Douè eit conservatiou uu dèn youancq, péhüiiie rè un implè quersautel ag è vu-deu tamporel. Lr Sanl-iueu, goudè endout conservetè burtaethagè innoganceabad «ii amzér :ig é youanquis, e gtiemèras er resolulion de renonciein aquôrh ifer bed, ha d’hum ranlein dèn a ilis. Goudé en doul receueten Urheti sacret, iNicohis e iabourus nezé guet ur grèd berhuidanl aveit salvedt-gueah eu ineanneu, hagèescob, pèhani en doè ur gonfiance liag uu is-time vras eii-ou, e ras üehou er sotirci liag er goarnation ag è ol escopli durand ur voyage hir en doé d'hobèr. Couduic e rè ur vuhé quer santel ha léglein e ré en ol afiserieu guet quemunt a lurnès, ina tesirè en ol a nezè ou doul ean avelt escob. Guet eune a guement-cé, èl ma hùèlè en escob avancei-mat én oaid, er Sanl e gùtltus é vro hag e yas de vi-sitein el Léhieu-Santel a Jerusalem. I}e oé ambar<iuel, é sùuas un aliuèi hag un tounnant quen lerrible, tnu eredé en ol è oent paréhu