Pajenn:Le Crom - Buhé er Sænt, 1839.djvu/466

Eus Wikimammenn
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Ar bajenn-mañ n'eo ket bet adlennet


né er sjent. d’eign • maps supliet-ean de zonnct d’em gïiélet, rac ne gñrchen quet merhuel quènL receu é vénédiction. i Kelix, occupct nezé guet üffaerieu a gonsequance, e rnslareL d'en Hermit santel dierénein un dé bennc hoah é varhue eit m'en déhé bet er bligendur d’er ghélet. Friard, pebani e oé goal-gtan ha preste de verhuel, pe gleuas er rescond-zé, e laras quentéh ; « Sâuamb enta eit gorlos hun brér. i É zisciplèd, péiée gredé n’en doé quet hemb-quin un aer de vihuein, e oé bÂmetdoh er gùélel yah ha dis-pos. En Escob earrihtias d’er sadourne d'andei ime, ha queniéh un dci hian crihue ha calet e gueméras er Snnt, péhanie oé bet obligei d’hum dnrel ar é huléicg : goudé en dont receuet ê Saci emanteu, é tremeinas en noz guet sant Felix, e vêlein liag é trugairéquat Doué : hag en trenoz dc holeu-dé, é rantas é sperèd eurusde Zoué, ér blai 577, oaidet a zêc vlai ha trï-uéguênd. Itefleiifln. Sant Friard e gonservas abad é vuhc er vertu cacr a inno^ance hag a Imrtaet: gout e ré penaus nitra coucïet n'anLrcou é rantideah en nean. Mare huès collcten inno^ance ag hou padient, hui e zelie hum buriliein dié cn dareu ag er benigen, ma n’en dé gùei guct-n-oh bout purtfiel én lan ag er pnrgatoér. Choéget: hni e baiou hou telé, hui e cflVi^ou hou péhedeu, pé ér vulié-men dré er benigen, pé èr vnlié aral dré cn tan. Mccs mar marlniRt cablus ag ur péhètl mairhuel hemb-quin, en lan ag en ihuernc er ptmissoii hemb jtuñies en efiacein. K’en dès nameil dcu voyand eit arrihue cn ncan: rct-è tioui iiuioQ;wl, pc boul pdriiUmd.

K!» ILIL DE A TI3 i£3T. SAiNT GFHMIvN, ESCOB. r Er Sant-mcn e oé guenèdicq a Atrxerrc, ha gnutlè en dout groeil c sludi, en hurn rantas d’o guctim avocad. lir brud ag csperètl Gxcellani hag ag é !oquauce vras e iasd'en ampeletir nonoriusen hanlmein goai -noura Anxerre. Gèrmén e ic profession a vout creehén ; rnxs ii'haiiahtiè quet er sperèd a huniilité, a vorleficatiôn hag a bedcn, pehani c zou er fondemant ag er grechèneijh. Un inclination vras en doc cit er gi-boès, hag a pe laltè ul Irrn benac-, ean e laqué er pèn c pign doh barreu ur liùen e oé é creis er guér. Qnenient-cè e oè ur resle a j>tipei‘siitiotieti erbayannèd, hag c oé tm orcasion a scamlal eit er grechénion. Sant Amalor, escob a Auxerrc, e ras tmiiein er hùen-zé, ha Germèn c gue-méras ur golér qucr bras doh-l-ou, ma vemnjas memb lemel è vuhè guet-on. [Jn hcmd goudè, Douc c revèlas tlc sant Amalor è vèhè maihuct rpiônt pèl liag é oè deslinet Gennèn ean-memb eit botit Escob én è fèli. Antaior e ras bnnahuein quemenl-cèd’er goarnour, Uag e ordi ènas dclmtt :i berh Dotiè hum broparein de reccu er Urheu sacret. Germèn, sonèhet me.rbct é clcuct un tlra quen tlrès-onJinrer, ne glasquas dihnenno crbet -^ttel cunca vonnet ineinb cle volanlè Douè : ne chongeas mni diar-ne/.e naincit trhum santefiein dré en eselcice ng en cevieu-mad, ha gotide niai hue sant AmaCor, é oé bet sacret escob èn é léh. En ol c hanahuas qtiènt pôl c oé bct choégei guct Doné, eit gobér a S ’ 2