Pajenn:Le Crom - Buhé er Sænt, 1839.djvu/462

Eus Wikimammenn
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Ar bajenn-mañ n'eo ket bet adlennet


K SjEPCT. ur hobéf goab a uebou. Ignace e souffi‘é en ol outrageu Iki (lisprisKnceu-zè heinb samiein grieq, hag luim rejoeissc én è galon a \out lôdêc é liu-iiiiliaiioneu Jésus-Clnouisl. A la fin eu dud ag er er guér e gueniêras santimanteu ural eit en dén drès-ordinaïr-zé : é lmmiliiè, é baiianlaït admirable e ras ddiou l;oul respectet guet en ol avel ur Snni. Kr Sant, a lioudé e cliangemunt a vulié, en doé joeisset ag ur peali bras; rmes Doué e bermetlas nia oé bét tourmantct é serviiour én «r t‘a\‘on ten ible. Er yoal-sperèd de guetan cn Lantas, ên ul laret dehouen en déhé gueliet huin salvein querclous én armé èl é eonduie ur vuhéèl-cé; mais hanaliuciii e ras uompeieah eanemis, péhani goiidé-ze e glasquas el laquat de gouélie én desespoèr. Er scrupul e fatigué è sperèd : liavat né guet-ou c oé ubandonnet guei Doué: ne gavé mui na doustér ér beden, na gousle ér pratiqueu ag er benigen, na consolation èr sacrenianteu : cùuéhe e ras én ur velconi vras ha rfellé mui supporlein er vulié. En ur slad queii trisle , Ignace e gueméras er rcsolution de chonie liemb dai-iinïiii bet qtie ne bligehé guel Douécn delivrein : tremeine e rasèn effèd seih dé hemb quemér nitra, ba yuneten dehé bet hoah davantage que-nuvé ma ordrénas é govézour dehou daihrein. Doué nc datdas quet a recoinpancein é aboeissance hag é (idélité, én ui Iuqual ur peah brasén e inean: commance e rastanlioul a retorne er lionsolaiioneu spiritnel, ha leceu e ras memh graeceu diès-oidinier, Nezé é cornposas el livre caèr hag admirable , hanliuet lixdciceu Spirituel, pèhâni e zou quen approuvet ha quen istimet guet en ol dud abil ha santel. En desir bei huidant en doé d'instrugein er boble ha de labourat eit conversion en irieanneu , e ras deiiott, d’en oaid a dñ blai ha tregond , coimnance desquein el latiu ha momiet ér sclasse guet er vugalé youancq aial, Donnet e ras de Bañseit achihue é sltidi: énon obligetoé, eil bi-huein, de vonnet bamdé de glasquc é vouéd a zor de zor. Gredus è! ma oc eit salvedigueah en ineanneu, lgnace e labouras eil santeficalion er scolarion aral, hag ur l é benac a neliai, touchet di é é exampleu, e dremeiné é pedein Doué er sulieu hag er gouilieii, hag ou ol occnpation èn doieu-zé e oé praiitjuein covreu mad. Converlissein e ras hilleih a bè-hcrion , é iïiesque péré éoé un dèn youancij ag è hanùuedigueah, péhani (*u doé ur hommerce crmiinel guet ur vocs ag er guér : gohér e ras é - bossible aveit en distroeiu ; ma.*s é ol gonzeu e oc bel inutil. Èl ma liouié drè bèli hent é tremeinc cl libertin-zè eït inonnet de liùeleten liani e oè eaus d e valeur, eau e yas d’er gortos ar vordeu ul lène un lamicg sclasset, ha (|uei)léli éi m*er gùèlas é lonnet, eun hum laquas èn deur Jjetag er Iiotig, én urgrial ar nehoti : • Mèu é het-hui, mulcurus? Ne gleuet-liui er gurun é corual drest liou pèn? Ne hùéLet-hui er glean a justice en Etilru-Douè preste d'hou scoein? Quèrhet de goutanteiu hou inclinationeu bruial : me souffrou amen eil-oh aveit distannein colér en nean, * Ur ga-rantè quer bi'as e douchas el liberlin-zé , pèliani e reioruas ar è baseu lia ne chougeus mui nameita hobèr penigeu. Goudé m’en doé studiet eu thologi, Ignace, drè inspiration Doué, c insiituas urli eu Tadeu Jesuistrèd, a bèré en pcciipation spècial e zou Jübouiat eit gioér en Eutru-lïouè lia salvedigueah en ineanneu, liag ins-trugein en dttd youancq ér hollègeu. Eun en doé bet er gonsolation a hùélet é urh è berre amzér cargitet a venèli santeJ, a Lère é eassas Jod bet er broyeu pèllan ag er hed uveit perdègue en Aviél.